Focaccia genovese

No sé si heu anat mai al Buenas Migas, com a mínim us deu sonar el nom. Són unes focacceries que hi ha per Barcelona i que tant pots dinar, com prendre un te o un tros de pastís de ricotta...Tenen aparença de cadena però totes les receptes que utilitzen són receptes de la família dels fundadors (un italià i una anglesa) i tot el que fan es crea des de zero als establiments: sense colorants, conservants ni coses rares!

Doncs bé, un d'aquests dies que ens escapem de la biblioteca i ens fotem un te amb una tartaleta de caramel salat vaig veure que a les estovalles hi sortia la recepta de la focaccia genovese, la clàssica. I vaig pensar...al igual la faig a casa i em surt, segur que és com les receptes que surten a les revistes on apareixen ingredients fantasma (que després no s'utilitzen) i mai queden bé. Doncs mentida! Han quedat estupendes! Haig de dir que el procés no l'he fet 100% igual però a groso modo he seguit les instruccions de les estovalles.

Tingueu en compte que requereixen dues fermentacions, d'aquí és on surt l'aroma i el gust tant bo que tenen després! Si no disposeu de tantes hores seguides perquè fermenti podeu utilitzar un truc: posar-ho a la nevera ben tapat tota la nit; la fermentació anirà més lenta i només haureu de treure la massa i deixar que es posi a temperatura ambient per treballar-la.

Que no us faci por empastifar-vos les mans! És easy peasy!!

Focaccia genovese
*Extreta de les estovalles de Buenas Migas

500gr farina de força

3gr llevat sec de panader (o 10gr de llevat fresc)

2tsp sal

3 c/s oli d'oliva extra verge

220ml aigua

1tsp sucre

Preparem i pesem tots els ingredients. L'aigua ha de ser tèbia, jo el que faig és posar-la un o dos minuts al microones amb la funció descongelar (ha d'estar calenta però no cremant, que hi poguem sucar el dit). Dissolem completament el llevat en l'aigua i deixem reposar 10 minuts.

En un bol ampli posem la farina amb el sucre i la sal i mesclem. Formem un volcà i aboquem l'aigua amb el llevat; mesclem amb les mans o amb l'ajuda d'una pala (com la de la foto) i després d'unes quantes voltes hi afegim l'oli, seguim mesclant.

Quan tinguem una massa que més o menys puguem manipular, la passem a una superfície llisa i neta, juntament amb la farina que encara no s'hagi integrat. El mètode que jo faig servir per amassar és no amassar: amasso un o dos minuts i deixo reposar la massa 10 (tapada amb el bol), torno a amassar 2 minuts i la torno a tapar...i així fins que estigui llisa i fina. L'altra manera és amassar uns 15 minuts fins arribar al mateix objectiu, això dependrà de les ganes i temps de que disposeu...Si no sabeu com amassar us recomano aquest vídeo de l'Iban Yarza, un mestre panarra. 

Un cop tenim la massa llesta la posem en un bol enfarinat (jo he fet servir el mateix tota l'estona, no cal que sigui net) i deixem llevar fins que dupliqui el seu tamany, entre 1 i 2 hores. Posem la massa en una superfície llisa i neta (sense farina) i la dividim en 4 parts iguals, formem una bola amb cadascuna.

Estirem cada bola de massa fins que tingui la mida d'un plat més o menys. Per fer-ho anem pressionant amb els dits i estirant suaument la massa, sense trencar-la, i donant-li la forma característica de focaccia. Quan ja tinguin totes forma les untem amb oli d'oliva verge i posem una mica de sal marina i farigola (al gust). Tapem amb un drap de cuina humit i deixem reposar una hora; jo ho he deixat sobre el taulell de la cuina però podeu traspassar-les a una safata de forn perquè no us facin nosa.

Passada una hora aproximadament s'hauran inflat i crescut una mica. Preescalfem el forn a 200-220ºC i quan estigui calent introduim les focaccies uns 15-20 minuts o fins que agafin color daurat. A un parell els hi vaig afegir uns talls de ceba, si teniu alguna hortalissa a la nevera que estigui a punt de passar a millor vida podeu aprofitar-la posant-la a la focaccia; però que consti que la tradicional només porta oli i sal!

La traiem del forn i deixem que refredi sobre una reixeta...i ja la podem devorar! S'ha de tenir en compte que al dia següent s'hauran endurit una mica (no del tot) osigui que és millor menjar-les el mateix dia. Sinó, li doneu uns minuts a la torradora i quedaran ben cruixents!

Amb una focaccia, una amanida, un vinet i una mica de botifarra d'ou ja heu enllestit un dinar per 2 de categoria!

Que aprofiti!

Laura.